*LYCANTHROPIA*

L'auteur á remarqué que que la mort de ceux qui nous sont chers, et
     géneralment la contemplation de la mort, affecte biem plus notre
     âme pendaut l'été que dans les autres saisons de l'anineé.
     (Paradis artificiels)

Nuvens da tarde, azul fundo e sereno!
E astros inviolados, larangeiras!
Para mim não valeis seu riso ameno,
E aquellas _lindas_, languidas olheiras!

Nunca mais... eu bem sei que nunca mais...
Ouvir-lhe-hei seus ais no ar calado,
Junto á janella á tarde no bordado,
E entre as murtas do outono... Nunca mais!

..........................................

Quando á tarde, no occaso, os penetrantes
Cheiros das plantas nadam pelos ares,
E que as vermelhas nuvens singulares
Tomam formas de sonhos fluctuantes,

Quando ha no azul a mystica elegia
Que nos lança nas lugubres chimeras,
Eu scismo então--ó rutilas espheras!
N'aquella que já come a terra fria!

E então n'aquella vaga somnolencia--
Somnolencia em que a terra desparece!
Mais immortal seu vulto me parece;
Mais cruel e sem fim _aquella auzencia_!

Nuvens da tarde, azul fundo e sereno!
E astros inviolados, larangeiras!
Nunca mais me dareis seu riso ameno
E aquellas _lindas_, languidas olheiras.

Quando é que, ó grande e santa Natureza!
Me poderás um dia consollar
--D'aquella que já mais eu pude amar!--
Inacreditavel, lugubre crueza!

D'aquella que talvez, alegre e louca,
Eu de certo amaria;--amara, é certo!--
Mas que era pobre e só, e cuja boca
Tinha a vermelha côr d'um cravo aberto!

Cuja voz era doce como um favo,
Voz que tocava as cordas mais secretas!
Que nos fazia o coração escravo,
Cujos olhos... leaes tulipas pretas!...

Nuvens d'Agosto, azul fundo e, sereno!
E astros inviolados, larangeiras!
Nunca mais me dareis seu riso ameno
E aquellas _lindas_, languidas olheiras!

Nunca mais... Ah! mas não; Virá um dia,
--Dia livre de vis _conveniencias_!--
Que a ella me una em fim na terra fria,
E te ache ó paz! nas santas florescencias!

Género: